Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
perífrasi acabar de + infinitiu es fa servir per expressar la culminació d'una situació (sense el matís d'insistència) o un valor temporal d'anterioritat immediata. També es fa servir per atenuar una negació. Per exemple:
Demà acabarem de fer el trasllat de pis. (culminació)
Ara mateix acaben d'anunciar [...]
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
nocturn.
Aquesta construcció només té valor temporal i, per tant, no són adequats altres valors. Per exemple:
Van prescindir dels seus serveis perquè van considerar que no havia tingut una bona actitud (i no Van prescindir dels seus serveis en considerant que no havia tingut una bona actitud).
[...]
a resoldre l'enigma més important ('passem a resoldre').
Cal no confondre aquesta perífrasi amb la construcció anar a + infinitiu, en què el verb anar té un sentit literal i significa 'moure's d'un lloc a un altre'. Per exemple:
Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.
Font [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una forma o una altra dependrà del tipus d'antecedent del relatiu o bé del tipus d'oració de relatiu, si és explicativa o especificativa.
1. Relatiu que, en què [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
Fitxa
2399/15Darrera versió: 10.01.2024
Títol
Escriptura de sintagmes prefixats
Escriptura de mots amb guionet prefixats
Resposta
Quan un prefix s'adjunta a una expressió lexicalitzada (primer ministre, cascos blaus, Segona Guerra Mundial, etc.) o a un mot que porta guionet (camí-raler, nord-americà, etc.), cal deixar un espai en blanc després del prefix. Per exemple:
vice primer ministre
ex Unió Soviètica
manifestació anti cascos blaus
l'ambient pre Segona Guerra Mundial
actitud anti nord-americana
ex camí-raler
Ara bé, quan el prefix forma una unitat lèxica preexistent amb el primer component, el prefix s'escriu aglutinat, encara que el sintagma formi una expressió lexicalitzada. Aquest cas es produeix sobretot quan el prefix (especialment ex-, vice-, sots- i sub-) s'adjunta a sintagmes que designen un càrrec o professió i, per extensió, l'àmbit de les competències o l'oficina del càrrec. Per exemple:
subdirecció general (de subdirecció) subdirectora general (de subdirectora)
exsecretària general de Cultura (de exsecretària)
vicepresident segon del Parlament (de vicepresident)
També s'escriu el prefix aglutinat amb el primer element quan el sintagma no està lexicalitzat. En aquests casos el prefix només complementa el nom, i no els seus complements. Per exemple:
excompany de pis
exprofessora de química
postguerra nuclear
prefinal de curs
pseudoestrella de cinema
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.1.3b)